Nucli urbà de Cabanes

El nucli urbà de Cabanes està format per:

1.  El barri vell. Primer nucli del poble. Ocupa el marge dret del rec del molí i es va anar construint a l’entorn de la torre i l’antic castell.
2. L’eixample. Construït a partir del segle XVI, es va iniciar amb les edificacions senyorials de l’actual carrer Canal i ocupa el marge esquerre del rec del molí.
3. Carrers fora muralles. Van néixer a partir del segle XIX
4. Les masies de dalt i altres cases disperses i els masos

No tenim informació dels carrers medievals del poble. Segurament un dels més antics sigui el carrer dels Escudillers. Els llibres parroquials i documents antics tampoc ens donen gaires dades dels noms dels carrers, fins ara he trobat la plaça de l’Oli, en un contracte d’arrendament del 1706, el carrer de les Cavalleries en un registre parroquial del 1707 i el carrer del Portal del Molí (carrer Canal), en un inventari del 1720.

Tenim notícia d’alguns carrers que Albert Compte cita en el seu treball “Cabanes al segle XVIII: un exemple d’expansió de les terres de cultiu per mitjà d’establiments i roturacions d’aigualleixos i garrigues”, com poden ser els carrers de les Ferreries, dels Cistellers, de la Font, de la Muralla, de la Processó o la plaça de l’Oli. De la major part d’aquests carrers se’n desconeix la localització.

Al cens electoral dels anys 1890/94 hi apareixen 16 carrers del nucli urbà. Tots ells coincideixen amb la nomenclatura actual, mentre que s’identifiquen com a “Despoblat” les cases situades als carrers Colón i Dos de maig

• Canal, Castillejos, Cavalleries, Escoles, Escudillers, Espolla, Fondach, Oli, Passeig, Plaça, Presó, Sanitat, Sant Isidre, Tetuán, Torre, Tres cantons
  • A: Censos electorals impresos de Cabanes. Codi de referència: ACAE110-109-T2-722

Es desconeix la data en què es va donar nom als carrers Castillejos, Fondach i Tetuán, noms relacionats amb la segona guerra d’Àfrica que havia tingut lloc feia 30 anys.

• Castillejos. La batalla de Castillejos fou la segona gran batalla de la Guerra d’Àfrica entre el Marroc i Espanya el 1859 i 1860. Es va lliurar l’1 de gener de 1860, quan l’exèrcit espanyol va iniciar la marxa cap a Tetuan, amb el general Joan Prim i Prats a l’avantguarda.
• Tetuán. Tetuan era l’objectiu final de l’exèrcit espanyol en la guerra. La batalla de Tetuan fou el tercer gran combat de la guerra d’Àfrica entre el Marroc i Espanya del 1859 i 1860. L’atac es va iniciar el dia 4 de febrer de 1860.
• Fondach. El Fondak és un pas muntanyós del Marroc, relacionat amb la quarta i darrera batalla de la guerra d’Àfrica, la batalla de Wad-Ras que va tenir lloc el 23 de març de 1860. El generalísimo marroquí Muley el Abbas, hermano del Sultán, prefirió capitular ante los españoles antes que correr el riesgo de cerrarles el paso del Fondak de Ain Yedida y, con él, el paso hasta Tánger … Como curiosidad, los cañones capturados a los marroquíes en la batalla de Wad-Ras fueron fundidos y con su metal se construyeron los leones que hoy presiden el Congreso de los Diputados del Estado Español. Son obra del escultor Ponciano Ponzano Gascón. Vegeu també: Guerra de África (1859/60)

Ja al segle XX, a La Vanguardia del 13 de maig de 1931, hi apareix una nota on hi diu: En sesión últimamente celebrada en este ayuntamiento fué aprobada una proposición del señor Llombart, referente al cambio de rótulos de calles, acordándose dar el nombre de:

• Plaça de Francesc Macià, a la Plaça Major
• Plaça del 14 d’Abril, a la plaça de l’Oli
• Carrer de Fermín Galán, al carrer del Canal
• Carrer de García Hernández, al carrer d’Espolla

El 1936, el carrer Canal es deia Francesc Macià i la plaça de l’Ajuntament era la plaça de la República.

Una vegada acabada la Guerra Civil es van tornar a canviar els noms d’alguns carrers, tal com reflecteix el padró municipal de l’any 1940.

• General Mola, podria ser un carreró que sortia de la plaça de l’Oli cap al carrer Colón. Només s’hi ha trobat un domicili
• Calvo Sotelo, part del carrer Canal
• El carrer d’Espolla va recuperar el seu nom original
• Plaza del Caudillo, a la plaça de l’Ajuntament
• Reverendos Mártires, al carrer dels Escudillers
• Els altres carrers es van mantenir: Canal, Castillejos, Colón, Fondach, Tetuán, Sanidad, Torre o van castellanitzar els seus noms: Plaza Aceite, Caballerías, Escuelas, Paseo, Tres Esquinas, Cárcel …

Aquests canvis no van durar massa temps, l’any 1943 ja apareix el carrer Escudillers i el padró de 1945 ja va recuperar els noms tradicionals d’abans de la República, excepte la plaça. Al padró del 1950, a la plaça de l’Ajuntament se l’anomena “Plaza” o “Plaza del Generalísimo” i la de la Torre hi consta com a Plaza de la Cárcel.

Els noms eren tots  en castellà, excepte el carrer Escudillers que es mantenia en català.

A finals segle XX i principis deI XXI es va donar nom a cinc nous carrers a l’espai de fora muralles: c/ Tramuntana (1990) , c/ del Pedró (2018), c/ del Clos (2018), c/ d’Abelard Fàbrega (2019) i Pl. dels Drs. Heras (2019).